A buscar cargols

El cargolaire

Quan fa bon temps és un bon moment per anar a buscar cargols, ja que amb el fred hivernen i, en canvi, amb la calor augmenten l'activitat. Després de ploure és quan es troben amb més facilitat, perquè amb el terra humit es desplacen millor. Però, de fet, no cal esperar que plogui per anar a afagar cargols. Un equip de l'espai "De vacances" ha acompanyat un cargolaire que coneix tots els secrets per trobar aquests animals tan apreciats en la cuina catalana.
Miquel Castelló, cargolaire de Guissona:
"De ben petit, la meva mare ja em deia si volia anar a buscar cargols amb ella i jo, és clar, de nen hi anava molt content. I aquesta afició m'ha quedat i, a més a més, com que per menjar m'agraden amb bogeria, no n'he perdut el costum i, al final, s'ha convertit en un hobby. Sempre que fan quatre gotes o hi ha humitat, surto a buscar cargols.
El millor moment per anar-los a buscar, el moment òptim perquè es puguin trobar, és quan fa una tronada cap al tard i després surt un raig de sol: els cargols surten, però de quina manera! També el moment que no falla és la humitat del matí, és aleshores quan més se'n troben.
Abans que se segui, sempre en busco per les cunetes, perquè ningú pugui queixar-se. I ara sí, ara ja és la millor època, ja pots posar-te per tot arreu sense por de fer mal i crear a ningú cap perjudici.
Al ser jubilat, també faig hort, i allí hi planto de tot: enciams, escaroles, tomàquets, de tot i, és clar, he de vigilar molt, perquè, si no, sempre ho trobo ple de cargols i encara que disfruto menjant-los, també em sap greu que em facin malbé l'hortalissa. Però ja procuro que no arribin allà, perquè tan aviat fa quatre gotes jo me'n vaig cap a l'hort i tot el que veig, cap al sac i cap a casa.
Sí, té una lògica. Normalment, al lloc que hi ha cargols en vas trobant sempre i al lloc que no en trobes, doncs no en trobaràs, tot i que se n'han perdut molts, ja que en molts llocs se'n trobaven, però en aquests darrers anys els pagesos han cremat molts marges i això n'ha fet perdre molts. Però allà on hi ha cargols, en trobes sempre.
Quan he plegat els cargols i arribo a casa, trio els bovers en un costat i, els plans, a l'altre, i quan estan ben dejuns, no els deixem fer massa vells, la meva dona els bull i els posa al congelador. Aquesta és la causa que fa que en tinguem tot l'any i que en puguem menjar".
Maria Claustre Tomàs, amiga i clienta:
"Hola, Miquel. ¿Que no tindries uns quants cargols per fer-los a la llauna, o no sé, encara no ho sé com els faré?
He vingut aquí a veure el Miquel perquè em vengués uns quants cargols. Encara no sé si els faré a la llauna o com, però ens agraden molt. I com que sé que són de confiança i a vegades no tens temps d'anar-los a plegar, gràcies a gent com el Miquel podem gaudir d'aquest plat, que és un dels preferits de la família".
Miquel Castelló, cargolaire de Guissona:
"Els que tenim l'afició de buscar cargols, quan trobem un lloc que sabem segur que sempre que hi anem, pocs o molts en trobarem, no ho diem mai a ningú. Sempre voldríem que ningú ens veiés com en busquem. El que passa és que això no ho podem evitar i la gent ens veuen i, és clar, un dia ho veu l'un, un dia ho veu l'altre, i el lloc te'l descobreixen. Però això és igual com els bolets, fem els possibles, i quan trobem un lloc no l'ensenyem a ningú".

de vacances.
01.08.2002. TV3
Reportatges del migdia
Televisió de Catalunya.

@